nº 6 - Josep Grahit i Grau

Fill d' Emili Grahit Papell i Clotilde Grau Romanati, nasqué a Girona el 1883, fou abogat, escriptor, periodista, historiador i promotor cultural sobretot de temàtica sardanista.

Es traslladà a Barcelona per estudiar dret i, seguint els passos del seu pare Emili Grahit, es va convertir en un reputat escriptor i periodista. Va ser secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent de l'Acadèmia de la Història.

Col·laborà periodísticament al Diari de Girona amb temes literaris i històrics, així com a altres publicacions comarcals i, especialment, a la revista Scherzando, on hi promogué el coneixement de temes musicals i sardanistes, dels quals n'era un fervent i documentat propagador.

Entre les seves obres, cal citar Gerundianes (1910), Errors populars (1922), Les campanes de Girona (1926), Una consueta de la catedral de Girona (1947), La última g

uerra carlista en Gerona y su provincia (1956) La compañía de Santa Bárbara de Gerona (1959), Partes inéditos sobre Gerona en 1809 (1959) i Jaime Vicens Vives (1910-1960) (1960). I de temàtica sardanista: De la sardana (1907) i Recull sardanístic (1916), aquest un document històric de gran importància pel coneixement de les cobles i compositors de l'època. 

Josep Grahit va morir a Barcelona el 1960 amb 77 anys i li va ser concedida la primera Medalla al Mèrit Sardanista a títol pòstum en reconeixement a la seva aportació documental i a la divulgació de la sardana.

Recorda ell mateix a sa mare que "en casa sentía verdadera necesidad de tocar y tocaba cada día obras de los autores favoritos, especialmente óperas... a la vez que cantaba los principales fragmentos con su voz bien timbrada de contralto". Cristina Grau era tía de su madre, Montserrat Porta cuñada y Marta Grau sobrina maternas.

boda de los avis en Lloret, 14 septiembre 1910

Casat amb Neus Soler Vila, van tenir dos fillas (Roser que va morir al 2 anys i Neus) i un fill (Joan) i van ser avis de 10 nets: cuatre de la Neus, casada amb Salvadó Parés Maciá, i sis de Joan, casat amb Carmen Ferrer Martín.

Recorda també ell mateix que "el día 10 de marzo de 1912, alrededor de las diez, tras dilatada y terrible agonía, expiró el historiador de los Sitios, ex Alcalde y patriota gerundense, padre amantísimo, esposo fiel y cariñoso, ferviente católico, modelo de bondad y de virtudes". El Ayuntamiento de Gerona, para honrar la memoria de Emilio, acordó en 17 de enero de 1930, dar su nombre a la vía paralela al ferrocarril de San Feliu de Guixols, entre las calles Barcelona y Rutlla.

Els avis en Sant Fost de Capcentelles amb els primers nets de Neus i de Joan. Jordi Parés amb samarreta del Betis (?), Jordi Grahit amb el tricicle; darrera la Xita. Als costats del'avi Joan Parés i Xavier Grahit; l'avia deu tenir al Kiku.